L'EFECTE HIVERNACLE: CAUSES I SOLUCIONS

1. EFECTE HIVERNACLE

El diòxid de carboni present a l’atmosfera procedeix, majoritàriament, de la respiració dels éssers vius, de la combustió de la matèria orgànica (per exemple els incendis forestals) i dels processos industrials (per exemple un motor d’explosió).

El diòxid de carboni i altres gasos d’efecte hivernacle (o gasos d’hivernacle) deixen passar els rajos solars que escalfen la superfície de la Terra, però absorbeixen i retenen una part de la calor produïda, evitant que marxi a l’exterior de l’atmosfera.

Com que aquest fenomen és semblant al que es dóna a l’interior dels hivernacles, on el vidres deixen passar els rajos solars que escalfen l’interior però no deixen escapar tota la calor, se li ha donat el nom d’efecte hivernacle.

La proporció de diòxid de carboni a l’atmosfera i d’altres gasos d’hivernacle, com el vapor d’aigua o el metà, sempre s’ha mantingut pràcticament constant, i gràcies a l’efecte hivernacle natural s’ha mantingut una temperatura atmosfèrica adequada per a la vida. Sense efecte hivernacle hi hauria una temperatura mitjana de 33 ºC més baixa a la temperatura mitjana actual.

A partir de la segona meitat del segle XX, hi ha hagut un augment significatiu de la proporció de diòxid de carboni a l’atmosfera, a causa de la industrialització i la gran extensió dels mitjans de transport (utilització de combustibles fòssils), les quals han augmentat els processos de combustió i d’emissió de diòxid de carboni i altres gasos d’hivernacle a l’atmosfera.

D’altra banda, la destrucció de les masses forestals (desforestació) ha reduït la capacitat de la Terra per eliminar el diòxid de carboni per fotosíntesi.

Els científics afirmen que l’augment dels gasos d’hivernacle provoca un ràpid escalfament global de la Terra amb greus conseqüències, com la fusió parcial dels gels polars. En augmentar el nivell del mar, moltes àrees costaneres continentals quedarien inundades.

2. GASOS D’EFECTE HIVERNACLE

Els principals gasos d’efecte hivernacle són el vapor d’aigua (H2O), el diòxid de carboni (CO2), l’ozó (O3), el metà (CH4) i l’òxid de nitrogen (N2O), presents a la composició de l’atmosfera. Aquests gasos tenen una alta efectivitat en l’absorció de la radiació solar en forma de calor i provoquen un augment de temperatura.

3. EL PROTOCOL DE KYOTO

El protocol de Kyoto és un conveni internacional fet per intentar reduir globalment les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Va ser creat per l’ONU i signat i autoritzat per la Unió Europea, amb l’objectiu que els països industrialitzats redueixin les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle.

4. ALGUNES SOLUCIONS PER DISMINUIR L’EMISSIÓ DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE

a) S’ha d’utilitzar menys els combustibles fòssils per reduir les emissions de diòxid de carboni.

b) S’ha d’estalviar energia en el consum domèstic i industrial.

c) Investigar combustibles menys contaminants.

d) Evitar l’ús de fertilitzants químics en l’agricultura.

e) Deixar de talar i cremar boscos. Plantar més arbres ja que absorbeixen diòxid de carboni.

f) Reciclar.

g) Fomentar el transport públic.

h) Els ajuntaments han de servir d’exemple per als veïns en l’ús d’energies renovables.